ADICCIÓ ALS VIDEOJOCS

Tipus de teràpia

Després haver vist el VÍDEO i haver llegit la NOTICIA, hem arribat a la conclusió de que açò és un problema que definitivament s’ha fet real , és a dir, que no es pensava que arribaria a aflorar. La realitat en què viuen els joves del centre impressiona. Les mesures que prenen els pares són adequades, perquè aquest centre reuneix una sèrie de característiques per “desprogramar “ aquests joves. A més, incorpora teràpies i activitats que ajuden a alliberar la ment del control de la tecnologia i a conèixer el món real on es viu i poder gaudir-lo. Les declaracions que fan aquests xics xinesos són realment sorprenent: tres dies jugant, bolquers per evitar anar al bany, i altres actituds que demostren addicció. Pensem que aquesta situació es podria haver evitat si els pares hagueren detectat a temps el problema del seus fills per a relacionar-se amb la resta del món i així no hauria desembocat en un tancament dels joves en el seu propi món de videojocs on troben un lloc on se senten que formen part. Us presentem dues alternatives: en lloc d’internar als joves a un centre on els tractes com a delinqüents podrien des de casa agafar a temps el problema i retallar les hores d’ús d' Internet per que pogueren eixir per a relacionar-se en altres joves de la seua edat, també podrien buscar ocupacions que els motiven com treballar en alguna cosa que els agrade o estudiar alguna cosa relacionada.